Malalties: amigues o enemigues

Ningú no escolliria patir una malaltia però tots en tenim, n'hem tingut o en tindrem. Jo m'he relacionat molt malament amb la malaltia. Una simple grip m'espantava, no em deixava estar, no hi confiava en el procés, volia que desaparegués, estava angoixada per recuperar la força i l'energia i continuar la meva vida tal com era. Potser l'ensurt de la mare davant la nena que està malalta, ha creat en mi aquesta reacció, tant és, però, ara ja és cosa meva. Miro de canviar-ho, afegint-hi noves impressions i aprenentatges.

Cada cop veig amb més claredat, a través de mi mateixa i també dels altres, els amics, família i els meus pacients, que la malaltia, el dolor, les molèsties que ens interrompen diàriament hi són per ensenyar-nos alguna cosa, per ajudar-nos, que no apareixen per caprici ni per casualitat, sinó que són portadores de missatges valuosos i necessaris, que venen a nosaltres per ajudar-nos, són crits de l'ànima.

Ens obren la possibilitat d'encarregar-nos de resoldre quelcom que no va bé, pot ser una forma de funcionar amb nosaltres mateixos o amb els altres que no ens beneficia, una forma de relacionar-nos perjudicial, un ensurt o un trauma antic no paït i, fins i tot, fets traumàtics que no es troben en la nostra vida actual sinó en el passat familiar, en els atemptats a l'ordre familiar que dificulten que la força de la vida i l'amor flueixi adequadament.

És per això que m'adono de la necessitat de tractar de forma integral la malaltia. Convé ajudar al cos i també convé ajudar l'ànima en la comprensió del procés, de les raons, fins a trobar el missatge de sanació i amor que la malaltia dur. Cal parlar amb ella, i això es pot fer de molt diverses maneres i llavors ella es desplega amb generositat. Només així s'arriba a la sanació total, perquè no totes les formes de curació són complertes.